Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

menear

v tr
1 remenar, bellugar, moure, manejar, fer anar. Menear la cola, remenar la cua.
2 fig i p fr [un negocio] menar.
3 peor es meneallo fig i fam més val no remenar-ho, deixem-ho córrer.

v pron
4 [moverse] bellugar-se, agitarse.
5 fam [apresurarse] afanyar-se, apressar-se. ¡Menéate, que vamos a llegar tarde!, afanya't, que arribarem tard!
6 de no te menees (o de los de no te menees) que déu-n'hi-do, de consideració, dels grossos. Le van a dar un disgusto de los de no te menees, li donaran un disgust que déu-n'hi-do.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions